Administracio discs durs
De franhpWiki
Administració de discos durs amb Linux
Introducció
Els sistemes de fitxers incorporats a Linux (Ext3, ReiserFS, XFS, ...) estan dissenyats per a ser segurs i solen incorporar el sistema [[1]], que permeten desar la informació d'una manera segura al disc. Exposarem a continuació mètodes per a gestionar el disc per a prevenir problemes o per a solucionar-los.
Denominació d'oritge
Actualment, els discs durs més popular connectats als servidors utilitzen alguna de les següents tecnologies: IDE, SCSI, SATA.
Els discs durs s'ubiquen en el directori virtual de dispositius /dev i a continuació el nom del disc
El nom dels disc durs ve donat per 2 paràmetres: nom del disc i símbol de dispositiu.
- Nom del disc: Els discs durs IDE s'anomenen "hd" i els SCSI "sd". Els discs durs SATA s'anomenen com els SCSI, tot i que no tenen res a veure.
- Símbol de dispositiu: Els discs IDE utilitzen una lletra entre 'a' i 'h'. Els discs SATA i SCSI utilitzen una lletra entre 'a' i 'p'.
Exemple 1: En un disc dur IDE:
- /dev/hda and /dev/hdb - Master and Slave disks at the Primary interface of the 1st IDE controller
- /dev/hdc and /dev/hdd - Master and Slave disks at the Secondary interface of the 1st IDE controller
- /dev/hde and /dev/hdf - Master and Slave disks at the Primary interface of the 2nd IDE controller
Exercici 2a: Quin dispositiu és /dev/hdh?
Esclau a l'interficie secundaria del 2n controlador IDE
Els discs durs divideixen la seua informació en particions.
- IDE: Poden haver fins a 63 particions.
- SCSI, SATA i Firewire: Poden haver fins a 15 particions.
Les 4 primeres particions són primàries o exteses. Les particions exteses són contenidors per a particions lògiques. Sols pot haver una partició extesa en un disc dur.
Exercici 2b: Quantes particions lògiques pot tenir un disc dur IDE?
62
Exercici 2c: Quines dues accions cal aplicar com a mínim a un disc dur per a poder utilitzar-lo?
Sistema de fitxers i taula de particions
Master boot record
El Master boot record ó MBR és un sector que ocupa 512 bytes i que s'ubica al principi del disc dur. Quan arranca l'ordinador, la BIOS carrega les instruccions emmagatzemades al MBR en memòria i executa aquestes instruccions. El MBR sol ser un programa que executa un gestor d'arrancada com LILO o GRUB.
MBR i taules de particions
El MBR conté una taula on s'emmagatzema on comença i on acaba cadascuna de les particions primàries.
Pràctica: Desant el MBR i la taula de particions primàries:
- dd if=/dev/hda of=/root/copia_mbr.raw bs=512 count=1
Pràctica: Restaurant el MBR i la taula de particions primàries:
- dd if=/root/copia_mbr.raw of=/dev/hda bs=512 count=1
Pràctica: Desant la taula de particions exteses:
- sfdisk -d /dev/hda > /root/copia_exteses.raw
Pràctica: Restaurant la taula de particions exteses:
- sfdisk /dev/hda < /root/copia_exteses.raw
Després de cada restauració, cal reiniciar l'ordinador.
Exercici 3.1a: Explica els paràmetres de les anteriors pràctiques
if = input file of = output file bs = block size count = copy only input blocks
Exercici 3.1b: Explica com desar una còpia del MBR i les taules de particions primària i extesa del teu ordinador.
La informació del MBR i les taules de particions esta situada als primers 512 bytes del disc dur, per tant dd if=/dev/hda of=/root/copia_mbr.raw bs=512 count=1
Gestors d'arrencada
En un PC, els programes GRUB o LILO són els encarregats de gestionar l'arrancada dels diferents sistemes operatius.
GRUB: Grub són les sigles de GRand Unified Bootloader. El seu fitxer de configuració és: /boot/grub/grub.conf Restauració de GRUB:
- umount /mnt/hda1
- mount -o dev,rw /mnt/hda1
- chroot /mnt/hda1
- grub-install /dev/hda
LILO: LILO són les sigles de LInux LOader. El seu fitxer de configuració és: /etc/lilo.conf
Restauració de LILO:
- umount /mnt/hda1
- mount -o dev,rw /mnt/hda1
- chroot /mnt/hda1
- lilo
Eliminació del gestor d'arrencada.
Per a eliminar el gestor d'arrencada, es pot utilitzar des de DOS la comanda 'fdisk /mbr' o des de Knoppix Linux:
- install-mbr /dev/hda
Exercici 5.1a: Elimina el gestor d'arrencada d'una màquina virtual. Documenta com recuperar el gestor d'arrencada utilitzant el [Grub Disk].
* Després d'haver triat la primera opció i l'idioma, escollim l'opció GNU/Linux ** Després triem Arregla arranque de GNU Linux (GRUB) *
* Escollim la partició *
* Obtenim el resultat *
Particions
Les particions en Linux es poden crear, redimensionar i destruir amb el programa parted. Aquest programa funciona amb la línia d'ordres. Podem utilitzar un entorn gràfic sobre parted com gparted o qtparted.
Recuperació de Particions.
Si destruïm la taula de particions i no tenim cap còpia del MBR, amb sort podem recuperar la informació amb el programa gpart. Per veure si 'gpart' pot reconeixer la partició destruïda, executarem:
- gpart /dev/hda
Si tenim sort i reconeix la partició, podem desar la nova taula de particions amb:
- gpart -W /dev/hda /dev/hda
Si la nova taula de particions no s'ha desat correctament, podem redimensionar-la amb parted.
Exercici 6.1a: Crea dues particions en una màquina virtual Windows utilitzant [[2]]. A continuació, formata-les i escriu-hi 4 fitxers. Elimina les particions i recupera-les amb gpart.
* Particions creades ** Eliminació *
* Recuperació *
* Fitxers encara disponibles *
Sistemes de fitxers
Els sistemes de fitxers Linux poden ser de diferents tipus: Ext2, Ext3, ReiserFS, ... Aquests sistemes de fitxers són robustos i es solen recuperar de desastres (talls de llum, ...). Tot i això, poden resultar danyats. Les següents instruccions s'han executar **sempre** amb les particions desmuntades:
- Reparació de Ext2 o Ext3: Comprovació i reparació d'errors: fsck /dev/hda
- Comprovació d'errors amb ReiserFS: reiserfs --check /dev/hda1
- Reparació d'errors amb ReiserFS: reiserfs --fix-fixable /dev/hda1
Exercici 7a: Comprova si el teu disc dur té errors. Documenta els passos.
* Des d'un LiveCD
* 
Acceleració del disc dur: hdparam
Exercici 8a: Llegeix [article] o la [local] i crea una taula comparativa de la velocitat del disc dur amb els diferents paràmetres acceleradors.
* Abans ** Després *
Nota 1: Executa # init 1 per a que els valors de hdparm -Tt siguen correctes.
Nota 2: Si el sistema se us penja amb hdparm, podeu deshabilitar-lo passant-li al kernel el paràmetre nohdparm.
Estat de salud del disk: SMART
Exercici 9a: Executa els tests de l'enllaç anterior
* Desgraciadament vmware no ho permet
* 
El test smartctl -A /dev/hda informa de diferents valors d'atributs del disc dur. La columna VALUE indica els valors normalitzats entre 1 i 253. La columna WORST indica el menor valor normalitzat i la columna THRESH el valor threshold del fabricant. Si el valor VALUE és menor o igual que THRESH, aleshores l'atribut falla. Exemple:
SMART Attributes Data Structure revision number: 11612 Vendor Specific SMART Attributes with Thresholds: ID# ATTRIBUTE_NAME FLAG VALUE WORST THRESH TYPE UPDATED WHEN_FAILED RAW_VALUE 226 Load-in_Time 0x30e9 147 130 233 Pre-fail Offline FAILING_NOW 197382421359767
Exercici 9b: Explica quin és l'atribut fallat a l'exemple anterior. Utilitza l'apartat Known ATA S.M.A.R.T. attributes d'aquest document: http://en.wikipedia.org/wiki/S.M.A.R.T.
Load 'In'-time Total time of loading on the magnetic heads actuator (time not spent in parking area).
Exercici 9c: Quina és la temperatura del teu disc dur? És correcte aquest valor?
* 
Recuperació de fitxers esborrats amb Reiserfs
Exercici 10: Crea un disk virtual de 300 Mb i copia tres fitxers. A continuació, esborra'ls. Utilitza des de Knoppix el programa Photorec (http://usuariodebian.blogspot.com/2008/07/photorec-recupera-datos-borrados.html) o l'enllaç http://www.cgsecurity.org/wiki/ReiserFS_HOWTO_de_Recuperacion_de_Archivos per a recuperar els fitxers. Documenta els passos.
Primer s'ha de desmuntar el volum i entrar amb una livecd per realitzar una copia bit per bit de la partició
* dd if=/dev/sda1 of=reiserfs.dd bs=4096 conv=noerror
Recuperem les dades del fitxer
* reiserfsck --rebuild-tree --scan-whole-partition reiserfs.dd
Montem la imatge
* mount -o loop reiserfs.dd /mnt/rescue
I al directori lost+found podrem trobar el que s'hagi recuperat
Bibliografia
http://m.linuxjournal.com/article/6983
